lunes, 7 de junio de 2010

INTRODUCCIÓ.

NUCLIS TEMÀTICS.OBJECTIUS DIDÀCTICS

Substància pura i mescla. Elements i compostos.
1.Classificar la matèria en funció dels seus components
2.Definir substància pura simple o element
3.Definir substància pura composta o compost
4.Distingir entre elements i compostos
5.Reconèixer la diferència entre una mescla i una substància pura

Mescles homogènies i heterogènies.
6.Classificar les mescles en homogènies o heterogènies
7.Entendre que les propietats característiques permeten diferenciar les substàncies que formen una mescla.
8.Definir els tipus de mescles heterogènies, les suspensions i els col·loides.
9.Saber identificar i classificar substàncies properes a la realitat dels alumnes.

La composició de les dissolucions.
10.Reconèixer les dissolucions com un tipus de mescla homogènia i les variacions de les seves propietats amb la concentració.
11.Identificar el solut i el dissolvent en una dissolució.

L’aigua : dissolvent universal
12.Analitzar les propietats fisicoquímiques més rellevants de l’aigua.

Tipus de dissolucions.
13.Distingir tipus de dissolucions segons l’estat d’agregació dels seus components.
14.Classificar les dissolucions segons la proporció de solut que contenen en diluïdes, concentrades, saturades i sobresaturades.

La solubilitat.
15.Definir el concepte de solubilitat com una propietat característica
16.Entendre la variació de la solubilitat dels sòlids en líquids i dels gasos en líquids en funció de la temperatura.
17.Deduir el tipus de dissolució que resultarà al variar la quantitat de solut, de dissolvent o la temperatura a un a determinada dissolució.
18.Saber resoldre exercicis de solubilitat.

La concentració de les dissolucions.
19.Saber expressar la proporció de solut respecte de la de dissolvent d’una dissolució en tant per cent en massa i en concentració en massa.
20.Saber resoldre problemes numèrics senzills de càlcul de concentracions, donada una composició determinada expressada en unitats de massa per volum o en percentatges, i saber comparar solucions de diferents composició quantitativa expressades en les mateixes unitats

Mètodes de separació dels components de les mescles.
21.Conèixer els procediments físics utilitzats per separar les substàncies que formen una mescla homogènia: evaporació, destil·lació, cromatografia.
22.Conèixer els procediments mecànics per separar les substàncies que formen una mescla heterogènia: filtració, decantació, separació magnètica.
23.Realitzar diagrames de separació de mescles donada una mescla determinada de diferents substàncies i les seves propietats característiques.

CONTINGUTS

1. Classificació de la matèria.
2. Definició i diferència entre substància pura i mescla.
3. Definició i diferència entre element i compost.
4. La diferència entre mescles homogènies i heterogènies. Suspensions, col·loides i solucions o dissolucions.
5. La composició de les solucions : dissolvent i solut.
6. L’aigua : dissolvent universal.
7. Tipus de dissolucions : diluïdes, concentrades, saturades i sobresaturades.
8. La solubilitat. Dissolucions saturades.
9. Maneres d’expressar la concentració de les dissolucions: Tant per cent en massa i Concentració en massa. Unitats.
10. Mètodes de separació dels components en les mescles homogènies : evaporació, destil·lació i cromatografia.
11. Mètodes de separació dels components en les mescles heterogènies : filtració, decantació i separació magnètica.

CRIÈRIS D'AVALUACIÓ

1. Saber diferenciar una substància pura d’una mescla.
2. Diferenciar entre element i compost.
3. Distingir una substància pura per les seves propietats característiques.
4. Diferenciar mescla homogènia i mescla heterogènia mitjançant la observació del seu aspecte.
5. Classificar les substàncies quotidianes de l’entorn dels alumnes. Identificar diferents mescles heterogènies presents a la naturalesa.
6. Reconèixer en una mescla homogènia quins components formen la dissolució, quin és el solut/s i quin és el dissolvent.
7. Determinar si una solució es diluïda, concentrada, saturada o sobresaturada segons la quantitat de solut dissolt en el dissolvent a una temperatura determinada.
8. Calcular la solubilitat d’una dissolució.
9. Saber fer càlculs senzills amb la concentració d’una dissolució.
10. Diferenciar les mescles de les substàncies pures, per la possibilitat de separar les primeres per processos mecànics o físics aprofitant les propietats que diferencien cada substància de les altres.
11. Saber indicar la tècnica de separació més adequada per separar les substàncies pures que formen una mescla mitjançant diferents processos mecànics i físics.

1.SUBSTÀNCIES PURES

A més de classificar la matèria segons el seu estat físic, també es pot classificar segons el nombre de substàncies que la componen:


SUBSTÀNCIES PURES.

- Formades per una classe de substància. Poden ser:

-1.1.Elements. Substàncies que no es poden descompondre en altres de més senzilles. Ex: ferro, calci, oxigen, ...


mercuri




sofre















coure




brom




- 2.2. Compostos. Substàncies que es poden descompondre en altres de més senzilles.
Ex: descomposició d’aigua pura (H2O) mitjançant electròlisis en hidrogen i oxigen.




Sulfat de coure (II) CuSO4 . 5H2O






Sal de cuina NaCl











- Tenen les mateixes propietats físiques i químiques en tota la seva massa, ja que les partícules que les formen son totes iguals.
- Tenen propietats característiques (densitat, color, Tª fusió i Tª ebullició,...) perfectament definides que ens serveixen per identificar una substància pura i distingir-la d’una altra.
Calcita CaCO3
Activitat:
Classificar molècules d’elements i de compostos:

2.MESCLES


MESCLES.

- Formades per la barreja de dos o més components.
- Quan les substàncies pures es barregen, conserven les seves propietats característiques però confereixen al conjunt de la mescla unes propietats diferents.
- Les propietats de la mescla depenen de la proporció en que es troben cadascuna de les substàncies.
- Es classifiquen es dos tipus:


- 2.1. Mescles homogènies.

No s’observen a simple vista ni amb ajut d’un microscopi òptic els components que la formen: aspecte homogeni.
Tenen la mateixa composició i les mateixes propietats en tots els punts de la seva massa.


Les mescles homogènies estables s’anomenen solucions.
Ex: aire: solució gasosa formada per nitrogen, oxigen i petites quantitats d’altres gasos; aigua de mar: solució líquida formada per aigua, clorur de sodi (NaCl = sal se cuina) i altres sals; acer: solució sòlida de ferro i carboni.




vi (mescla d'aigua i alcohol)




- 2.2. Mescles heterogènies. Els seus components es poden observar a simple vista

o amb ajut d’un microscopi òptic:






no presenten aspecte homogeni. Ex: granit


una amanida



mescla de pintures







oli i aigua


Dintre d’aquest tipus de mescla també s’inclouen dos tipus de mescles molt particulars:

• Les dispersions o suspensions.





Mescles formades per un sòlid dispers en un líquid que a simple vista presenten un aspecte homogeni i uniforme, però que si les deixem reposar durant un temps, les partícules sòlides precipiten al fons del recipient. Ex: mescla de fang i aigua.

Col·loides. Són mescles que tenen un aspecte uniforme i estable, es a dir, que no precipiten. No es poden filtrar amb un filtre ordinari ni es poden veure els component que el formen amb un microscopi. Amb tot això semblaria que es tracta d’una solució, però no es així, ja que sí es poden separar amb un filtre especial de porus molt petit i són visibles els seus components amb un ultramicroscopi molt potent. Ex: maionesa, la gelatina, la llet,...








Si vols pots visualitzar aquest video per acabar-ho d'entendre:

3.DISSOLUCIONS

3.1.COMPONENTS D’UNA DISSOLUCIÓ
Són aquelles substàncies pures que s'han barrejat per a formar-la. Hi ha una substància que està en major proporció i és el dissolvent; la substància que està en menor proporció la denominem solut. En l'exemple anterior el NaCl és el solut, i l'aigua el dissolvent.
En l’exemple anterior el NaCl és el solut, i l’aigua el dissolvent.

SOLUT + DISSOLVENT ==> DISSOLUCIÓ

Una dissolució és una mescla homogènia líquida.El component majoritari s’anomena dissolvent, i la resta, solut. Podríem definir-los com:

http://www.youtube.com/watch?v=F9Lu9kVcvFw&feature=related





DISSOLVENT: substància que dissol al solut.

SOLUT: substància que es dissol al dissolvent.

En una mateixa dissolució podem trobar dissolts més d’un solut (ex: aigua de mar).

Són mescles homogènies de dues o més sustàncies que intervenen en proporcions variables. Podràs diferenciar-les dels compostos perque les partícules que formen un compost estan en proporcions fixes.

· Dolç o Salat? Avalua’t i fes la Pràctica

http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/concentracio/index.htm#

Per saber-ne més!!!!!

Les substàncies que les formen mantenen les seves propietats químiques, la dissolució adquireix propietats físiques pròpies i distintes a les dels seus components.

Per exemple: Es dissol sal en aigua i l'efecte produït és el descens del punt de fusió de l'aigua.





Al barrejar el NaCl (sòlid cristal·lí amb l'aigua (líquid) es produeix un fenomen de disgregació de la xarxa, seguit d'una difusió a través de tot el líquid. Per això es pot explicar que en la barreja homogènia les propietats siguin iguals en tota ella.

Aquest fet pot ser explicat a través de la teoria cinètico-molecular.

El procés és similar per a les dissolucions de gasos en líquids i líquids en líquids, però en aquestes no cal trencar cap xarxa sòlida. A causa del ajustament d'espais entre partícules, el volum final de dissolució no té per què coincidir amb la suma de volums de solut i dissolvent.

La grandària de partícules d'una dissolució veritable és tan petit que pot travessar els porus de qualsevol filtre.

FIXA-T´HI BE´!!


--Solubilitat del NaCl en aigua i del AgCl (no es dissol)


http://www.catedu.es/cienciaragon/index.php?option=com_content&task=view&id=55&Itemid=44


--Dissolució de salsEs simulen els processos de dissolució de dues sals: una molt soluble (NaCl) i l’altra poc soluble (AgCl), mostrant-se la diferència entre les dues situacions estables aconseguides.

http://www.dlt.ncssm.edu/TIGER/Flash/moles/Dissolving_NaCl-Electrolyte.html

http://www.dlt.ncssm.edu/TIGER/Flash/equilibrium/Solubility_of_AgCl.html


--Precipitació d’una sal poc soluble Es mesclen dissolucions de dues sales (KI i Pb(NO3)2) per formar una substància poc soluble, que precipita.

http://www.dlt.ncssm.edu/TIGER/Flash/moles/DoubleDisp_Reaction-Precipitation.html


--Dissolució del sucre en aigua i mescla de líquids immiscibles (hexà i aigua)


http://www.catedu.es/cienciaragon/index.php option=com_content&task=view&id=41&Itemid=44


--La dissolució del clorur de sodi
Com interacciona l’aigua amb els ions perquè es trenqui la xarxa iònica?


http://www.mhhe.com/physsci/chemistry/essentialchemistry/flash/molvie1.swf

--Dissolució d’una sal (NaCl)

Una animació semblant. Com es trenca la xarxa iònica? Com interaccionen els ions amb les molècules de dissolvent? Fixeu-vos com s’orienten les molècules d’ aigua per envoltar cada ió diferent manera

http://www.chem.iastate.edu/group/Greenbowe/sections/projectfolder/flashfiles/thermochem/solutionSalt.html

---Dissolució del sucre en aigua
Perquè es dissol el sucre? Com ha de ser la molècula perquè la substància sigui soluble?


http://www.dlt.ncssm.edu/TIGER/Flash/moles/Dissolving_Sugar_Non-electrolyte.html

--Mescla de líquids immiscibles
Com es formen les dues fases en la mescla de líquids immiscibles? Com han de ser el dos líquids?

http://www.dlt.ncssm.edu/TIGER/Flash/molecular/Polar_vs_Nonpolar.html



Quan el dissolvent és l’aigua parlem de dissolució aquosa.

3.2.AIGUA: DISSOLVENT UNIVERSAL

L’aigua pura és una substància que presenta, entre d’altres, les propietats característiques següents:
• És incolora, insípida i inodora.
• Es fon a 0ºC i bull a 100ºC si la pressió atmosfèrica és de 1 atm.
• La seva densitat en estat sòlid és menor que en estat líquid, per això, el gel sura sobre l’aigua líquida.
• Té una elevada capacitat de dissolució, per això no la trobem mai pura en estat líquid a la natura. Normalment porta un gran nombre de sals minerals dissoltes.
• Si volem obtenir aigua pura hem de destil•lar aigua natural.
• A més de sals minerals i gasos (per ex. Oxigen) l’aigua a la natura pot portar sovint substàncies contaminants i microorganismes provinents de l’agricultura, ramaderia, indústria i les ciutats. Per això, abans de poder-se beure, s’ha de sotmetre a una sèrie de processos per tal de convertir-la en aigua potable.

CLICA EN AQUEST ENLLAÇ; EN FAREM UN DEBAT A CLASSE DE TOT EL QUE HAS OBSERVAT

http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/aigua/index.htm

Accedeix al següent enllaç i veuràs un mapa conceptual amb diferents exemples de dissolucions segons l’estat que estigui el solut o el dissolvent, clica en cada exemple (caselles de color groc) per veure’n la imatge

http://cmapspublic3.ihmc.us/servlet/sbreadresourceservlet?rid=1200075998355_871619772_3773&partname=htmltext

3.3.TIPUS DE DISSOLUCIONS

Les dissolucions les podem classificar segons els components que les formen, i l'estat que es troben:

Les dissolucions més freqüents que ens trobem en la naturalesa són aquelles que tenen el solut sòlid, i el dissolvent líquid; però també són importants aquelles en les quals solut i dissolvent són líquids , i les quals el solut és gas i el dissolvent és líquid.

En les dissolucions líquid-líquid, els dos líquids han de ser totalment miscibles, per exemple l'aigua i alcohol.

Dissolvent-solut-exemples

4.SOLUBILITAT

La solubilitat és la quantitat màxima de solut que es pot dissoldre en una quantitat determinada de dissolvent a una temperatura determinada.

També es pot definir com:

"La concentració de la seva dissolució saturada a una temperatura determinada. La solubilitat és una propietat característica de cada parell de substàncies"

En general, pels :
- sòlids : si augmenta la temperatura ==> un augment de la solubilitat
- gasos : si augmenta la temperatura ==> una disminució de la solubilitat

La solubilitat dels gasos en els líquids també depèn de la pressió. Com més pressió, més quantitat de gas es dissol.

aclaracio oxigen

Quan una solució no admet més solut diem que està saturada.

foto mar mort



Depenent de la proporció entre el solut i el dissolvent, podem classificar les dissolucions en:



  • Dissolució diluïda- és aquella en la qual la proporció de soluto respecte a la de dissolvent és molt petita.
  • Dissolució concentrada- és aquella en la qual la proporció de soluto respecte al dissolvent és alta.
  • Dissolució saturada- és la qual no admet més quantitat de soluto sense variar la de dissolvent.









EXERCICIS DE CONSOLIDACIÓ:


Ves al següent enllaç:

http://recursos.cnice.mec.es/quimica/ulloa1/tercero/tema2/oa1/index.html

Realiza les següents activitats :

--la matèria….autoavaluació
--sistemes heterogenis…..autoavaluació i activitats a l’ordenador
--sistemes homogenis………activitats a l’ordenador i autoavaluació
--substàncies pures ……autoavaluació i activ. a l’ordenador

Ves al següent enllaç i fes les activitats de química referents a: LA MATÈRIA
MESCLES
ELEMENTS I COMPOSTOS
VEURÀS QUE HI HA 3 NIVELLS DE DIFICULTAT COMENÇA PEL 1...I SI VEUS QUE ET VA BÉ...
ANIMA’T!!!!........I POTS CONTINUAR FENT EL 2.

http://www.xtec.net/~jpinies/eso/temes.htm
Estudi de La Solubilitat Del Sulfat de Coure (II)