3.DISSOLUCIONS

3.1.COMPONENTS D’UNA DISSOLUCIÓ
Són aquelles substàncies pures que s'han barrejat per a formar-la. Hi ha una substància que està en major proporció i és el dissolvent; la substància que està en menor proporció la denominem solut. En l'exemple anterior el NaCl és el solut, i l'aigua el dissolvent.
En l’exemple anterior el NaCl és el solut, i l’aigua el dissolvent.

SOLUT + DISSOLVENT ==> DISSOLUCIÓ

Una dissolució és una mescla homogènia líquida.El component majoritari s’anomena dissolvent, i la resta, solut. Podríem definir-los com:

http://www.youtube.com/watch?v=F9Lu9kVcvFw&feature=related

• DISSOLVENT: substància que dissol al solut.

• SOLUT: substància que es dissol al dissolvent.

En una mateixa dissolució podem trobar dissolts més d’un solut (ex: aigua de mar).

Són mescles homogènies de dues o més sustàncies que intervenen en proporcions variables. Podràs diferenciar-les dels compostos perque les partícules que formen un compost estan en proporcions fixes.

· Dolç o Salat? Avalua’t i fes la Pràctica

http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/concentracio/index.htm#

Per saber-ne més!!!!!

Les substàncies que les formen mantenen les seves propietats químiques, la dissolució adquireix propietats físiques pròpies i distintes a les dels seus components.

Per exemple: Es dissol sal en aigua i l'efecte produït és el descens del punt de fusió de l'aigua.

Al barrejar el NaCl (sòlid cristal·lí amb l'aigua (líquid) es produeix un fenomen de disgregació de la xarxa, seguit d'una difusió a través de tot el líquid. Per això es pot explicar que en la barreja homogènia les propietats siguin iguals en tota ella.

Aquest fet pot ser explicat a través de la teoria cinètico-molecular.

El procés és similar per a les dissolucions de gasos en líquids i líquids en líquids, però en aquestes no cal trencar cap xarxa sòlida. A causa del ajustament d'espais entre partícules, el volum final de dissolució no té per què coincidir amb la suma de volums de solut i dissolvent.

La grandària de partícules d'una dissolució veritable és tan petit que pot travessar els porus de qualsevol filtre.

FIXA-T´HI BE´!!

--Solubilitat del NaCl en aigua i del AgCl (no es dissol)

http://www.catedu.es/cienciaragon/index.php?option=com_content&task=view&id=55&Itemid=44

--Dissolució de salsEs simulen els processos de dissolució de dues sals: una molt soluble (NaCl) i l’altra poc soluble (AgCl), mostrant-se la diferència entre les dues situacions estables aconseguides.

http://www.dlt.ncssm.edu/TIGER/Flash/moles/Dissolving_NaCl-Electrolyte.html

http://www.dlt.ncssm.edu/TIGER/Flash/equilibrium/Solubility_of_AgCl.html

--Precipitació d’una sal poc soluble Es mesclen dissolucions de dues sales (KI i Pb(NO3)2) per formar una substància poc soluble, que precipita.

http://www.dlt.ncssm.edu/TIGER/Flash/moles/DoubleDisp_Reaction-Precipitation.html

--Dissolució del sucre en aigua i mescla de líquids immiscibles (hexà i aigua)

http://www.catedu.es/cienciaragon/index.php option=com_content&task=view&id=41&Itemid=44

--La dissolució del clorur de sodi
Com interacciona l’aigua amb els ions perquè es trenqui la xarxa iònica?

http://www.mhhe.com/physsci/chemistry/essentialchemistry/flash/molvie1.swf

--Dissolució d’una sal (NaCl)

Una animació semblant. Com es trenca la xarxa iònica? Com interaccionen els ions amb les molècules de dissolvent? Fixeu-vos com s’orienten les molècules d’ aigua per envoltar cada ió diferent manera

http://www.chem.iastate.edu/group/Greenbowe/sections/projectfolder/flashfiles/thermochem/solutionSalt.html

---Dissolució del sucre en aigua
Perquè es dissol el sucre? Com ha de ser la molècula perquè la substància sigui soluble?

http://www.dlt.ncssm.edu/TIGER/Flash/moles/Dissolving_Sugar_Non-electrolyte.html

--Mescla de líquids immiscibles
Com es formen les dues fases en la mescla de líquids immiscibles? Com han de ser el dos líquids?

http://www.dlt.ncssm.edu/TIGER/Flash/molecular/Polar_vs_Nonpolar.html

Quan el dissolvent és l’aigua parlem de dissolució aquosa.

3.2.AIGUA: DISSOLVENT UNIVERSAL

L’aigua pura és una substància que presenta, entre d’altres, les propietats característiques següents:
• És incolora, insípida i inodora.
• Es fon a 0ºC i bull a 100ºC si la pressió atmosfèrica és de 1 atm.
• La seva densitat en estat sòlid és menor que en estat líquid, per això, el gel sura sobre l’aigua líquida.
• Té una elevada capacitat de dissolució, per això no la trobem mai pura en estat líquid a la natura. Normalment porta un gran nombre de sals minerals dissoltes.
• Si volem obtenir aigua pura hem de destil•lar aigua natural.
• A més de sals minerals i gasos (per ex. Oxigen) l’aigua a la natura pot portar sovint substàncies contaminants i microorganismes provinents de l’agricultura, ramaderia, indústria i les ciutats. Per això, abans de poder-se beure, s’ha de sotmetre a una sèrie de processos per tal de convertir-la en aigua potable.

CLICA EN AQUEST ENLLAÇ; EN FAREM UN DEBAT A CLASSE DE TOT EL QUE HAS OBSERVAT

http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/aigua/index.htm

Accedeix al següent enllaç i veuràs un mapa conceptual amb diferents exemples de dissolucions segons l’estat que estigui el solut o el dissolvent, clica en cada exemple (caselles de color groc) per veure’n la imatge

http://cmapspublic3.ihmc.us/servlet/sbreadresourceservlet?rid=1200075998355_871619772_3773&partname=htmltext

3.3.TIPUS DE DISSOLUCIONS

Les dissolucions les podem classificar segons els components que les formen, i l'estat que es troben:

Les dissolucions més freqüents que ens trobem en la naturalesa són aquelles que tenen el solut sòlid, i el dissolvent líquid; però també són importants aquelles en les quals solut i dissolvent són líquids , i les quals el solut és gas i el dissolvent és líquid.

En les dissolucions líquid-líquid, els dos líquids han de ser totalment miscibles, per exemple l'aigua i alcohol.